Us deixem un petit glossari on anem repassant alguns dels termes tècnics que apareixen en els nostres articles per si us pot ser d’utilitat.
Acoblament magnètic
Fenomen físic en el que per efecte i acció de dos o més imants permanents es produeix un seguiment entre tots dos que és utilitzat per a diferents funcions com ara indicació de cabal o nivell, actuació sobre automatismes o transmissors, etc.
ADC
Convertidor analògic / digital. Dispositiu o circuit electrònic que converteix una entrada analògica en un senyal digital.
Ajust d’un instrument de mesura
És l’operació necessària per portar a un instrument de mesura a un estat de funcionament convenient pel seu ús.
Amagnètic (material)
Material que no té camp magnètic ni és susceptible de ser imantat.
Atmòsfera explosiva
S’entén per atmòsfera explosiva tota mescla, en condicions atmosfèriques, d’aire i substàncies inflamables en forma de gas, vapor o pols en la qual, després de la ignició, es propaga la barreja no cremada.
Automatisme (interruptor)
Procés o dispositiu que inicia la seva activitat, la desenvolupa i la conclou per si mateix de forma automàtica, és a dir, sense intervenció manual.
Bobina o inductor
Component passiu de dos terminals que genera un flux magnètic quan es fa circular-hi un corrent elèctric. Es fabrica enrotllant un fil conductor sobre un nucli de material ferromagnètic.
El funcionament de la bobina implica que reaccionarà contra els canvis de corrent amb la generació d’un voltatge oposat al voltatge aplicat que resultarà proporcional a l’alteració del corrent.
La bobina d’inducció es va inventar pel científic irlandès i sacerdot catòlic Nicholas Callen en 1836.
Calibratge
Conjunt d’operacions que estableixen, en condicions específiques, la relació entre els valors de les magnituds indicades per un instrument o sistema de mesura i els valors corresponents d’aquesta magnitud realitzats per patrons.
Categories (atmòsferes explosives)
Classifiquen a un equip depenent del seu nivell de protecció dins d’una atmòsfera potencialment explosiva.
En funció del nivell de seguretat, s’estableixen dues categories pel grup I (M1 i M2) i tres categories pel grup II (1, 2 i 3):
Categoria M1 i 1 comprèn equips dissenyats que puguin assegurar un nivell de protecció molt alt.
Categoria M2 i 2 comprèn equips dissenyats que puguin assegurar un nivell de protecció alt.
Categoria 3 comprèn equips dissenyats que puguin assegurar un nivell de protecció normal.
Classe de temperatura (atmòsferes explosives)
Els equips no poden presentar a la seva superfície externa punts calents que puguin provocar una autoinflamació. Les diverses substàncies poden inflamar a temperatures diferents. Com més baixa és la temperatura d’inflamació, més perillosa és la substància. En conseqüència, cada aparell, utilitzat en una atmosfera explosiva, es classifica segons la temperatura superficial màxima que genera.
Existeixen 6 classes de temperatura, de T1 a T6:
La temperatura máxima de superficie del material siempre debe ser mucho más baja que la temperatura de auto inflamación de los polvos o de los gases presentes.
Cop d’ariet
Efecte nociu principalment per als mesuradors de cabal d’àrea variable, produït per un increment sobtat de pressió i/o cabal en aquest mesurador.
Aquest increment provoca l’elevació ràpida del flotador interior, fent que aquest es desplaci amb alta velocitat cap a la part superior del tub de mesura, colpejant-lo i danyant-lo, o bé danyant els components interns del mesurador.
És habitual en aquelles aplicacions en què s’utilitzen electrovàlvules o vàlvules d’obertura ràpida.
Cut off (cabalímetres)
És aquell cabal per sota del qual el mesurador indicarà o donarà a la seva sortida el valor zero. És una forma d’evitar que petits errors propers al zero repercuteixin en quantitats totalitzades.
DAC
Convertidor digital / analògic. Dispositiu o circuit electrònic que converteix una entrada digital en un senyal analògic.
Dispositiu NAMUR
Sensor de proximitat amb sortida a dos fils, que normalment s’utilitza en àrees d’atmosferes explosives. A diferència dels convencionals és un sensor sense amplificació que a causa dels baixos nivells de tensió i corrent es pot certificar com de seguretat intrínseca (Exi) i per tant es pot situar en una zona classificada amb risc d’explosió. Es connecta a través d’una barrera zener a un amplificador ubicat a la zona segura.
Quan un objecte s’acosta a un sensor NAMUR, aquest varia la seva resistència interna, provocant un augment en el consum de corrent. L’amplificador exterior s’encarrega d’avaluar aquest canvi i convertir-lo en un senyal de commutació.
Envoltant antideflagrant (atmòsferes explosives)
Envoltant en la qual les parts que poden inflamar una atmosfera explosiva estan tancades i que resisteix la pressió desenvolupada durant una explosió interna d’una barreja explosiva i que impedeix la transmissió de l’explosió a l’atmosfera de gas explosiva circumdant a la envoltant.
Error (instrumentació)
És la diferència algebraica entre el valor mesurat i el valor real de la variable mesurada.
Escala d’un instrument de medició
Conjunt ordenat de marques amb tota numeració associada, que forma part d’un dispositiu indicador d’un instrument de mesura.
Filtre magnètic
Accesori utilitzat per capturar les partícules magnètiques presents en suspensió en un fluid. D’aquesta manera s’evita que aquestes interfereixin en el correcte funcionament d’un mesurador basat en acoblament magnètic.
Grups (atmòsferes explosives)
Classifiquen el lloc on està previst que s’utilitzi un equip elèctric dins d’una atmosfera potencialment explosiva.
En la classificació es distingeixen tres grups:
Grup I d’equips pel seu ús en mines amb risc de grisú o altres gasos inflamables.
Grup II d’equips pel seu ús en superfície amb presència de gas, líquids o vapors.
Grup III d’equips pel seu ús en superfícies amb presència de pols en núvol o en capa.
Incertesa de mesura
És un paràmetre associat al resultat d’un mesurament, que caracteritza la dispersió dels valors que s’atribueixen al veritable valor de la magnitud mesurada.
Instrument de mesura
Equip, aparell o màquina que realitza la lectura d’una propietat (o característica) d’una variable aleatòria; la processa, la tradueix i la fa comprensible a l’analista encarregat del mesurament.
Material simple (atmòsferes explosives)
És un component elèctric o conjunt de components de construcció simple que té paràmetres elèctrics ben definits i que és compatible amb la seguretat intrínseca del circuit en el qual s’utilitza.
Si es tracta d’una font generadora d’energia, no ha de generar o emmagatzemar més de 1,5 V, 100 mA i 25mW.
Aquests components no necessiten ser marcats, però han de respectar tots els requisits de la norma EN 60079-11.
Mesura
Conjunt d’operacions que tenen per objectiu determinar el valor d’una magnitud.
Mesurand
Paràmetre que s’està mesurant.
Metrologia
És la ciència del mesurament.
NAMUR (IEC 60947-5-6)
Norma internacional que s’aplica a sensors de proximitat connectats en funcionament per un cable de connexió a dos fils a l’entrada d’un amplificador de commutació. L’origen del nom NAMUR prové de l’organisme alemany Normenausschuß für Meß und Regelungstechnik.
Paramagnètic (material)
Material amb propietats magnètiques i amb tendència a imantar-se.
Patró de mesurament
És una mesura materialitzada, un instrument de mesurament, un material de referència o un sistema de mesurament destinat a definir, realitzar, conservar o reproduir una unitat o un o més valors d’una magnitud, de manera que serveixi de referència.
Precisió
És la tolerància de mesurament d’un instrument, definida com l’interval on és admissible que se situï la magnitud de la mesura. Defineix els límits dels errors comesos quan l’instrument s’empra en condicions normals de servei.
Premsaestopes
Dispositiu que permet la introducció d’un o més cables en una envoltant amb la finalitat de mantenir el corresponent mode de protecció.
Rang de mesurament
Espectre o conjunt de valors compresos entre els límits superior i inferior de la capacitat de mesurament d’un instrument.
Reed switch
Un sensor reed o reed switch (també denominat interruptor de llengüeta) és un interruptor elèctric activat per un camp magnètic.
Quan els contactes estan normalment oberts es tanquen en presència d’un camp magnètic; quan estan normalment tancats s’obren en presència d’un camp magnètic.
Va ser inventat per W. B. Ellwood el 1936 quan treballava per Laboratoris Bell.
El reed switch consisteix en un parell de contactes tancats al buit dins un tub de vidre.
Com els contactes estan segellats, els reed switch són emprats en llocs amb atmosferes explosives, on altres interruptors es consideren perillosos. Això és degut al fet que l’espurna que es produeix en obrir o tancar els seus contactes queda continguda dins el tub de vidre.
Repetibilitat
És la capacitat de reproducció del senyal de sortida d’un instrument al mesurar repetidament valors idèntics de la variable en les mateixes condicions de servei.
Seguretat intrínseca (atmòsferes explosives)
Mode de protecció basat en la limitació de l’energia en un equip i en els cables d’interconnexió exposat a una atmosfera explosiva a un nivell per sota del que pot provocar la inflamació per espurna o per efecte tèrmic.
Senyal analògic
Un senyal analògic és aquell que presenta una variació contínua amb el temps.
Els senyals analògics provenen d’una magnitud física i predominen en el nostre entorn (variacions de temperatura, pressió, velocitat, distància, so etc.). Aquests senyals poden ser transformats en senyals elèctrics, mitjançant l’adequat transductor, per al seu tractament.
Una ona sinusoïdal és un senyal analògic d’una sola freqüència.
El gran desavantatge respecte als senyals digitals és el soroll en els senyals analògics: qualsevol variació en la informació és de difícil recuperació, i aquesta pèrdua afecta en gran mesura al correcte funcionament i rendiment del dispositiu analògic.
Senyal digital
Un senyal digital és aquell que presenta una variació discontínua amb el temps i que només pot prendre certs valors discrets.
La representació d’aquests senyals es realitza en el domini del temps. El senyal bàsic és una ona quadrada (polsos).
Traçabilitat
Propietat del resultat d’un mesurament que li permet ser relacionada amb referències determinades, generalment patrons nacionals o internacionals, mitjantçant una cadena ininterrompuda de comparacions, totes elles amb incerteses establertes.
Zones (atmòsferes explosives)
La substància present a la zona determina un nivell de perillositat en base a la freqüència de l’aparició de l’atmosfera explosiva.
Pel grup II (gas en superfície):
Zona 0 si hi ha presència de mescles de gas de forma contínua o freqüent.
Zona 1 si hi ha un risc de presència de mescles de gas de manera ocasional.
Zona 2 si no hi ha un risc de presència de mescles de gas al funcionament normal de les instal·lacions.
Pel grup III (pols en superfície):
Zona 20 si hi ha presència de pols o núvol de pols de forma contínua o freqüent.
Zona 21 si hi ha un risc de presència de pols o núvol de pols de forma ocasional.
Zona 22 si no hi ha un risc de presència de pols o núvol de pols en el funcionament normal de les instal·lacions.
Zona morta
És el rang de valors de la variable mesurada que no fa variar la indicació o el senyal de sortida de l’instrument, és a dir, que no produeix la seva resposta.
